Ponent: Toni Comín.
Professor de Filosofia Social a ESADE, Diputat del Parlament de Catalunya i membre de Cristianisme i Justícia.

La realitat, segons el PNUD, organisme de Nacions Unides amb el cor posat en els pobres, és:
Amb 8.000 milions d'euros podrien anar a escola. És el que EEUU gasta en cosmètics a l’any.
Amb 13.000 milions d'euros se solucionaria. EEUU gasta 17.000 milions d'euros en aliments per animals.
Amb 9.000 d'euros n’hi hauria prou per solucionar-ho. És el que gastem els europeus en gelats.
En total, per a cobrir les necessitats bàsiques caldria 200.000 milions d'euros/any. És l’1% de la riquesa produïda cada any en el mÓn.
Les desigualtats s’amplien
Els mercats són eficients per crear riquesa, però no per a distribuir-la.
L’Estat Social del Benestar fa una redistribució i així evita tanta desigualtat. Això ho fan països desenvolupats i en el si de la seva societat.
Però ara estem construint un món capitalista mundial. Caldria aplicar-hi la redistribució.
Finalitzada la Guerra Freda, hi ha menys por d’actuar mundialment.
Noves tecnologies que permeten, als actors i sectors econòmics, operar a llarga distància. (Un empresari francès pot adquirir capitals, productes i treball a qualsevol lloc del món i pot vendre'ls a qualsevol indret).
La gestió i la investigació al Nord, el treball industrial al Sud.
A més desenvolupament, més productes amb valor afegit.
Als països del Sud productes amb poc o nul valor afegit. (1 hora d’un gerent d’EEUU = anys de treball d’un obrer haitià).
La globalització, segons els seus detractors, incrementa les diferències.
Segons els seus defensors, els països del Sud milloren.
Avui els habitants del Sud saben com vivim els habitants del Nord, això ho comporta la globalització dels mitjans de comunicació.
¡Amb grans diferències!
Que garanteixi la distribució equitativa de la riquesa, com s’ha fet en el si de la UE.
No s’ha de lliberalitzar l’agricultura.
Cal, doncs, eliminar subvencions agrícoles als camperols europeus i nord-americans.
A Cancún, reunió de l’OMC (Organització Mundial de Comerç). El Sud es va negar a parlar si no s’eliminaven els subsidis.
No va haver acord per primera vegada. El Sud té més consciència de la seva situació i possibilitats..
Si a l’OMC un país no està d’acord amb una proposta, aquesta no s’aprova.
EEUU decideix.
FAl FMI, EEUU aporta el 17% dels recursos, té una capacitat de decisió del 17%. Doncs bé, si un 17% del FMI no està d’acord la proposta es retira. Un cop més decideix EEUU.
Accés del Sud a la tecnologia i als fàrmacs.
Un home, una dona, un vot.
Tan sols xinesos i hindús sumarien una tercera part de la humanitat: 2.300 mipons.
Avui hi ha dos poders: EEUU - OPINIÓ PÚBLICA MUNDIAL.
L’opinió pública pot ajudar a canviar el món per l’efecte dominó.
Com la UE, el MERCOSUR o el sud-est asiàtic. Caldria l’Àfrica sub-sahariana i tota l’Amèrica Llatina.
Amb 7 o 8 àrees regionals es podrien democratitzar les institucions internacionals.
Burkina Fasso sol no pot fer res, molts països africans units si.