|
Testimoni Hola a tots i totes!!!!! Jo en dic Mercè pla Reyes, i visc a Cardedeu. Us volia explicar la meva experiència del cap de setmana a Sant Sebastià, que és on té la centraleta el fisc. Bé el dissabte dia 4 de març, a les 10 del matí ens van rebre la gent del fisc a Sant Sebastià. Tot i que plovia i feia un dia trist i apagat, la gent ens va rebre amb un calor humà enorme, i estaven tots molt contents. Érem joves de molts llocs, de Madrid, d'Almeria, de Galícia, de sant Sebastià, de la Rioja, de Catalunya, i si en deixo algú doncs que em perdoni, però bé de diferents llocs. Desprès de fer una divertida i llarga presentació ens van explicar una mica el que era el fisc, i com estaven repartits els voluntariats. Els voluntariats estaven repartits en dos grups, que són el Salongo i els camps de solidaritat i elles ens van explicar la diferència entre Salongo i camp de Solidaritat. El Salongo és un conjunt de projectes que son realitzats per persones específiques, que habitualment realitzen ja aquestes tasques en la vida ordinària. Un altre dels requisits demanats és que hagis realitzat durant un any diferents tasques en el Fisc mes proper d'on vius. Desprès hi ha els camps de Solidaritat, on va la gent més jove, la gent que comença a entrar dins el món de la Solidaritat, del voluntariat. En aquest projectes s'hi va en grup, i sempre amb una o dos persones coordinant-lo. El fisc té diferents projectes a diferents països, llavors és mira una mica com es cada persona, per anar a un o l altre.. Per anar el camp de Solidaritat un dels requisits que et demanen es que tinguis més de 22-23 anys. Als camps de Solidaritat, pel que jo vaig entendre, sempre s'hi va en grup, i amb aquells coordinadors, que tenen més experiència. Desprès d'explicar-nos aquests dos camins, qui tenia algun dubte el preguntava i li aclarien. A la tarda va estar molt bé també, ens van fer una sèrie de preguntes, les quals em vam portar a una reflexió fonda,ja que eren les preguntes a plantejar abans de realitzar un voluntariat. Per exemple:
Desprès d'això vam treballar per petits grups. L' endemà, al matí, ens van fer una presentació dels diferents projectes:
Tots els projectes estaven molt bé, tots eren interessants. Les cares d'aquells nens, d'aquelles persones et feien somriure, i et feien pessigolles en el cor que són una mica difícil d'explicar. Desprès de veure i escoltar aquestes experiències tant tendres i emocionants, ens van deixar temps, perquè elles, les que organitzaven el curs, parlessin amb nosaltres. Va ser una estona de nervis, perquè volien saber on aniríem, però al final sortien cares somrients, una a Bolivià, una a Nicaragua, altres a Argentina. És igual on sigui, perquè a la fi, anem, crec jo, on fa falta que això es el més important. I les persones que no van poder participar, perquè eren massa joves, varen ser adreçades a diferents camps de treball, d aquí espanya. Cal dir que és important anar a col·labora a fora, però no ens podem oblidar del que tenim aquí al costat i que no hi ha edat per marxar a una altre país. A més a més, jo crec que la solidaritat esta en el dia a dia, en totes les persones que tenim el voltant, en la gent de casa, de l'escala, del teu barri, i desprès vindrà el volar cap altres països. Bé, desprès de tot això vam estar parlant de coses ja més materials, i desprès anaren tots cap a casa. Tots contents i amb ganes de que sigui l'hora de marxar, però també amb ganes de treballar des d'aquí, que és el més important. AHHHHHHHHHH!!!!!Per cert, m'oblidava dir-vos, que la gent del grup molt maca i vam fer amistats, i que aquest estiu jo vaig a: EL POZO DEL TIGRE: ARGENTINA Fins aviat. Mercè |